JAUME CLARET MUXART  FILMMAKER 
claretjaume@gmail.com / twitter / facebook /  +34 674720732

*
ELLA I JO / shortfilm / postproduction
Ask for a private link for watch the film: claretjaume@gmail.com or +37 674720732


Project title Ella i jo  Status Completed Direction and screenplay Jaume Claret Muxart Genre Fiction / Drama Duration 20 minuts Format 16mm Aspect ratio 1.66:1 Language Català Projection format DCP color Locations Barcelona, (Grècia).




Festivals
68 SSIFF San Sebastian Film Festival 2020


Gemma (23) lives in Greece in a small studio where she lives and paints.
Queralt (56), also a painter, tries to talk by phone with her daughter from Barcelona, but she doesn't succeed.

A film with the paintings of Roser Agell and Paulina Muxart Agell

direction and screenplay jaume claret muxart executive producer coque claret producers nerea ganzarain, jaume claret muxart director of photography marina palacio dop asistant bernat bonaventura sound recorder mario sanz coach/asistant director gabriel azorín script berta cotrina art crew sandra prat, joan beà, paulina muxart chef maui alena editing maria castan, jaume claret muxart acting crew anna muxart agell, mariona martín, tristan honorat martín, mathieu honorat


press articles and reviews 

1. Variety - https://variety.com/2020/film/festivals/san-sebastians-nest-competition-includes-cannes-berlin-winners-1234777212/ “A painter mother attempts to phone her daughter, also a painter, who’s just moved to Athens with her partner and their little son. Shot in 16mm in Catalan, the paintings and painting – the mother uses delightfully natural tones works in an airy apartment – are delightful. Mother and daughter don’t talk to each other, but their paintings do connect, have a remarkably similar style. Made at San Sebastian’s Elías Querejeta Film School.“
2. Variety - https://variety.com/2020/film/festivals/san-sebastian-hbo-patria-akelarre-the-mediapro-studio-1234778219/
3. Podcast Los jueves, milagro -  
https://www.ivoox.com/jueves-milagro-2x03-irutxulo-audios-mp3_rf_56665534_1.html
4. San Sebastian Film Festival Interview Youtube -
 https://www.youtube.com/watch?v=-hbO8gWuhSI 

5. Academia del Cinema Catalàhttps://www.academiadelcinema.cat/ca/actualitat-ca/3835-quatre-produccions-catalanes-al-festival-de-san-sebastian
6. Tot Sant Cugat https://www.totsantcugat.cat/actualitat/cultura/festival-cinema-sant-sebastia-projectara-curt-segell-santcugatenc_2133333102.html
7. Cugat.cathttps://www.cugat.cat/noticies/cultura/150067/jaume-claret-estrena-el-curtmetratge-_ella-i-jo_-al-festival-de-cinema-de-sant-sebastia
8. Elcugatenc https://elcugatenc.cat/cultura/jaume-claret-nominat-festival-sant-sebastia-el-cinema-te-una-relacio-directa-la-vida-i-pot 
9. Noticias de Navarra https://www.noticiasdenavarra.com/cultura/2020/09/19/escuela-cine-elias-querejeta-muestra/1079360.html

director’s note (catalan) Des de ben petit, he viscut rodejat de pintura i obres d'art. A la nostra família teníem un gran pintor, Jaume Muxart, l'avi Jaume. El seu cúmul d'obres era excessiu, expressiu i cada any tenia una sèrie de quadres a pintar, molts quadres. Això dugué que ja des dels tres anys mirava amb curiositat com pintava. Tota l'atenció se centrava en ell. Ara divuit anys després, aprecio la seva obra, l'admiro, però la deixo a un lateral per focalitzar-me en una obra que he vist menys, però que és excel·lent i que a causa d'una època, dels rols familiars, per culpa de l'economia o d'uns altres fets i/o formes de ser, no ha tingut suficient atenció ni per part de l'univers artístic, ni per part de la mateixa família, o com a mínim per part meva. Aquesta obra és la de la Roser Agell, la nostra àvia, i la de la seva filla Paulina Muxart, la tieta.

La Roser no puc pas dir que l'hagi conegut en la seva totalitat, quan jo encara era molt petit li van diagnosticar Alzheimer. La pel·lícula, tot i ser una ficció, i no voler representar la figura de l'àvia, sí que recupera certs gets, moments o actituds d'ella abans de patir la malaltia, que tan poc he apreciat, més enllà de certs reflexos o records que ens expliquen les seves filles. Entre tota aquesta amnèsia d'ella i meva, de no saber ben bé qui va ser, uns quadres que sempre havia vist d'una ullada, per casualitat, m'han aparescut durant els últims anys com obres d'alta qualitat.

La meva relació amb l'obra de la tieta Paulina és molt semblant. La seva pintura que he vist, però sempre a compte gotes, no ha estat gaire exhibida ni presenciada. Personalment mai li vaig fer gaire cas. Sabia que existia, però tan sols havia vist tres o quatre quadres. Durant tots aquests anys la meva mirada ha anat minvant i s'ha anat fent més precisa. És durant els últims anys quan he vist realment, sense veure una gran quantitat, que els quadres que abans no m'atreien, ara són d'una delicadesa i grandesa a reivindicar.

La pel·lícula neix al moment en què conec del paradigma d'unes cartes escrites per la Roser a la seva filla, quan ella estava a Grècia, i les llegeixo. Aquestes em donen tota la informació i inspiració per escriure un guió de curtmetratge de ficció que parli de la relació a distància entre dues pintores, mare i filla. Ràpidament sóc conscient que la pel·lícula ha de ser filmada a la casa de l'Eixample on la Roser encara viu, però que un cop mori, desapareixerà, ja que està de lloguer. I l'acte de filmar l'espai es converteix en un acte de permanència.